Espai d'Assessorament i Recursos Psicopedagògics

Pautes generals per a una educació emocionalment sana

2009-11-06T12:10:00.000+01:00

El primer i més important consell que desitjo fer arribar a totes les mares i els pares és que confiïn en si mateixos, que segueixin el seu instint pel que fa a l’educació del seus fills/es, i que no es deixin influenciar pels tants consells contradictoris que reben en continuació i que troben per tot arreu, en particular a la xarxa d’internet ;-)

Tot i això, si teniu algun dubte, podeu trobar una solució en aquestes pautes MOLT generals:

- No etiquetar negativament, sinó explicar positivament. No donar mai al nen etiquetes negatives, dient, per exemple, que és dolent, mandrós, o egoista. Fer-ho no li ajuda a canviar el seu comportament i, al contrari, amb el temps farà que integri a la seva personalitat aquella característica que li atorguem (la profecia que s’autoacompleix). El que s’ha de fer davant d’uns comportaments inadequats és descriure’ls amb paraules que el nen pugui entendre, per exemple “no has fet cas a la mare”, i explicar-li tot seguit com ha de fer i perquè.

- Preguntar-se sempre el motiu d’un comportament. Quan el nen fa coses inapropiades o es mostra capritxós, pot haver-hi una demanda d’atenció, una reacció a alguna cosa que ha trobat injusta, o l’expressió d’un malestar o d’una inquietud. Els nens moltes vegades no són capaços d’entendre els seus propis sentiments, i, encara menys, d’explicar les raons dels seus comportaments. No hem de tenir por als capritxos i a les “pataletes”: no és cert que, si alguna vegada deixem que el nen que fa un caprici “es surti amb la seva”, serà més probable que torni a fer-ho. Només hem de vigilar que aquesta no sigui la única manera que té per a aconseguir la nostra atenció.
- Complir les promeses. Siguin positives o negatives. Que el comportament davant del nen sigui coherent amb allò que diem, ja que el nen es pot desorientar. Evitar fer promeses que no es poden mantenir, així com “amenaces” que no es poden acomplir.
- Coherència entre les persones que eduquen el nen. És important que els pares parlin entre ells i que tinguin unes pautes i comportaments comuns i coherents. Cada un dels pares ha de reforçar davant del nen la capacitat de judici de l’altre genitor, i mai posar-la en discussió.
- No generar culpabilitat al nen. Especialment en públic. Procurar no humiliar-lo mai. La vergonya no li ajudarà a millorar el seu comportament.
- Normes clares i explícites. Parlar en termes molt concrets i assegurar-se que hagi entès. Mai no cansar-se de repetir el que esperem de ell.

- Reforços positius. És important elogiar l’esforç, no tant el resultat. S´ha de començar a elogiar l’esforç de cada petit pas donat cap a la conducta desitjable, cada progrés en aquest camí, per petit que sigui. Perquè un elogi (reforç) sigui eficaç ha de donar-se immediatament després del bon comportament, especialment amb els nens petits.
- Donar-li amor condicional. El nen ha de saber que se’l valora i se l’estima incondicionalment, és a dir, que l’amor no és un premi pel bon comportament. Abraçar-lo i escoltar-lo freqüentment és fonamental pel seu desenvolupament emocional i, en conseqüència, cognitiu.
- L’extinció. És una tècnica molt eficaç per a fer desaparèixer una conducta no desitjada, però només funciona si s’aplica correctament. Consisteix en no prestar atenció al comportament indesitjable, és a dir, no reaccionar de cap manera. S’ha de tenir en compte que, al principi, el nen farà tot el que pugui per atreure l’atenció i incrementarà la intensitat i la freqüència de la seva conducta dolenta. Per tant, es necessita molta fermesa. Al mateix temps és oportú reforçar la conducta contrària (bona) i dirigir l’atenció cap al nen quan s’està portant bé. També en aquest cas, és important una bona comunicació entre pares i educadors per a decidir el que es pot i el que no es pot ignorar.

- Els càstigs, l'últim recurs. El càstig mai no ensenya al nen el que s’ha de fer, i només li ensenya el que no s’ha de fer si procurem explicar-li el perquè està castigat d’una forma que li sigui comprensible. S’ha de fer servir el càstig amb moderació, del contrari el nen s’hi acostuma i “tant li fa”, deixant-nos una desagradable sensació d’impotència. Abans de castigar el nen, és important haver-li explicat (i assegurar-se que hagi entès) quins comportaments no són correctes i quines conseqüències tindran. En aquest sentit, és necessari ser ferms i portar el càstig “anunciat” fins al seu compliment. Per tot el que s`ha dit, el càstig ha de ser l’últim recurs.
- Donar-li amor incondicional. Torno a repetir en referència als càstigs el que ja he dit abans, parlant dels elogis: el nen ha de saber que les conseqüències d’un mal comportament no poden arribar a fer-li perdre l’amor dels pares. Ha de sentir que mai s’ha posat en dubte l’estimació.
- Els càstigs físics no són efectius. A la llarga augmenten l’agressivitat del nen i fan que ja no tingui sensibilitat davant d’aquest tipus de comportament.

Apunts sobre hàbits d'estudi

2009-02-08T10:53:00.000+01:00

És important tenir en compte una sèrie de punts en relació als hàbits d’estudi dels nostres fills amb la finalitat de opimitzar el seu rendiment escolar i beneficiar la seva autoestima.

LLOC D’ESTUDI

a) Cal afavorir un ambient que permeti concentrar-se: el nen té moltes distraccions quotidianes que no hem de deixar que interfereixin en el seu estudi: soroll ambiental, trucades de telèfon, televisió i ràdio engegades, etc. Lluitar contra tot això a l’hora de estudiar suposa un doble esforç. És recomanable evitar que el nen escolti música durant l’estudi.
b) L’indret on estudia cal que sigui suficientment còmode i ben il·luminat i ventilat. És bàsic que hi hagi ordre: afavoreix la concentració així com el descans.
c) És bo que sobre la taula d’estudi no hi hagi cap objecte que pugui distreure l’atenció.
d) És convenient tenir a l’abast el material necessari per a l’estudi (diccionaris, apunts, llibretes, llibres...): haver d’aixecar-se contínuament és font de distracció.

HORARI D’ESTUDI

a) Cal tenir en compte les capacitats intel·lectuals i físiques del nen/a així com totes les seves ocupacions extraescolars fixes per tal de no saturar-lo amb massa activitats. És recomanable preveure que a mida que avança el curs l’alumne necessita més temps de dedicació als deures.
b) Normalment cal dedicar més hores setmanals a l’estudi de les assignatures que presentin més dificultats per a ell/ella. Igualment és aconsellable començar l’estudi per aquestes assignatures, ja que li requereixen un major esforç intel·lectual.
c) Per la mateixa raó, és recomanable estudiar primer i després fer els deures i els exercicis pràctics, doncs per a estudiar necessitem més esforç.
d) Es recomana treballar a casa durant aproximadament mitja hora diària per cada cicle superat (cicle inicial: 30 minuts; cicle mitjà: 60 minuts; cicle superior: 90 minuts; ESO: fins a dues hores) , dedicant de 30 a 45 minuts a una tasca i descansant uns 10 minuts abans de tornar a posar-se. Pot ser profitós anar intercalant les assignatures o matèries a estudiar, especialment amb els nens/es que “es bloquegen”.

CONSELLS PER AFAVORIR L’ATENCIÓ I EL RENDIMENT

a) Cal que els nostres fills dormin com a mínim 8 hores al dia. Per tant, és oportú organitzar-se per tal de que acabin els deures abans de sopar.
b) És recomanable esmorzar al matí de manera sana però consistent.
c) L’ambient familiar influència l’estat d’ànim del nen/a. Una estabilitat afectiva i un bon clima familiar afavoreixen l’atenció i el rendiment. Si els pares són separats, és convenient mantenir una rutina setmanal estable.

CONSELLS PER AFAVORIR LA MOTIVACIÓ

a) Cal ser positiu i optimista de cara a animar els fills en l’estudi.
b) Que els pares estiguin al corrent de les seves feines escolars i dels deures de les diferents assignatures fa veure als fills la importància que aquestes tasques tenen.
c) Per altra banda, cal tenir en compte que cridar-li l’atenció sobre allò que fan malament més que sobre allò que fan bé, és font de desmotivació.
d) Cal motivar als fills perquè es prenguin l’estudi, l’aprenentatge i la formació com una activitat quotidiana normal amb un alt valor per la vida.

CONSELLS PER AJUDAR ELS NENS/A AMB ELS DEURES

a) Ajudar al nen/a no vol dir fer els deures al seu lloc, sinó seguir-lo, animar-lo i donar-li un cop de mà quan no pot amb un exercici, amb la finalitat que l’acabi per si mateix/a. Si les dificultats que experimenta en una tasca no li permeten en absolut realitzar-la, és recomanable comunicar-ho a la professora l’endemà.
b) És convenient acompanyar el treball del nen/a amb comentaris positius, cada vegada que alguna cosa li surt bé.
c) Davant d’un error, es recomana substituir frases com “això està malament” o “t’has equivocat” amb altres com “et sembla que aquí està tot bé?”, “vols revisar aquí?”, “com has arribat a aquest resultat?”, “es podria fer d’una altra manera?”.
d) Mai és bo cedir a l’impuls d’enfadar-se amb el nen/a quan alguna cosa no li surt. S’ha de tenir en compte que no tots els nens/es tenen la mateixa facilitat en els processos d’aprenentatge, i que cap nen/a ens fa creure que no entén per prendre’ns el pel. Dir-li que és “tonto”, “boig”, o coses semblants, perjudica greument la seva autoestima i genera desmotivació envers les feines escolars.

Què és una reeducació psicopedagògica?

2009-02-07T10:24:00.000+01:00

És la intervenció d’un professional especialitzat que té com a objectiu general optimitzar el rendiment intel·lectual i acadèmic del nen/a, i potenciar el seu equilibri emocional.

És beneficiosa per a qualsevol alumne i especialment indicada en el tractament de les dificultats de l'aprenentatge.

Objectius específics: s'estableixen per cada cas individual, donant prioritat a un o més d'entre quatre nivells d'intervenció.

1. Nivell cognitiu:
Entrenament de capacitats mentals bàsiques: raonament lògic, memòria, atenció/concentració, llenguatge, etc.

2. Nivell psicològic:
Potenciar autoestima i seguretat en si mateix, entrenament d'habilitats socials i emocionals, tractament d'ansietat, etc.

3. Nivell d’aprenentatges:
Entrenament lector, ortografia i expressió escrita, càlcul mental, resolució de problemes, tècniques d'estudi, etc.

4. Nivell acadèmic:
Seguiment i reforç escolar, hàbits d'estudi, planificació i progressiva autonomia en les tasques escolars.

Metodologia:

S’aprofita el material escolar, paral·lelament al material específic de reeducació.
Es promou el coneixement de cada nen/a dels seus propis punts forts i punts dèbils, i l'aprenentatge de les estratègies més adequades al seu perfil, fomentant una autoimatge realista i positiva.